Visió general dels sonòmetres
Un sonòmetre és un instrument que pot mesurar aproximadament el nivell de soroll del soroll industrial, el soroll domèstic i el soroll del trànsit segons les característiques auditives de l'oïda humana. El nivell de soroll es refereix al nivell de pressió sonora (dB) o nivell de sonoritat (phon) mesurat amb un sonòmetre i corregit per la percepció auditiva. Segons la precisió dels sonòmetres en la mesura de tons purs de 1000 Hz en condicions estàndard, a la dècada de 1960, els sonòmetres es van dividir internacionalment en dues categories: sonòmetres de precisió i sonòmetres ordinaris.
El nostre país també adopta aquest mètode. Des dels anys 1970, alguns països han introduït quatre mètodes de classificació, a saber, el tipus 0, el tipus 1, el tipus 2 i el tipus 3. La seva precisió és de ± 0,4 dB, ± { {10}},7 dB, ± 1,0 dB i ± 1,5 dB, respectivament. Segons les diferents fonts d'alimentació utilitzades per als sonòmetres, també es poden dividir en dos tipus: tipus AC i tipus DC amb bateries seques, i aquest últim també es pot convertir en portàtil. El portàtil té els avantatges d'una mida petita, un pes lleuger i un ús convenient al lloc.
Un micròfon és un dispositiu que converteix els senyals de pressió sonora en senyals de tensió, també conegut com a micròfon, i és un sensor. Els tipus comuns de micròfons inclouen el tipus de cristall, el tipus electret, el tipus de bobina dinàmica i el tipus capacitiu. El sensor de bobina dinàmica consta d'un diafragma vibrant, una bobina mòbil, un imant permanent i un transformador. Després de ser sotmès a pressió sonora, el diafragma vibrant comença a vibrar i fa que la bobina mòbil instal·lada amb ell vibri en el camp magnètic, generant un corrent induït. El corrent varia segons la quantitat de pressió acústica aplicada al diafragma vibrant. Com més gran sigui la pressió sonora, més gran serà el corrent generat; Com més baixa sigui la pressió sonora, menor serà el corrent generat
Un sensor capacitiu està format principalment per un diafragma metàl·lic i un elèctrode metàl·lic molt a prop d'ell, essencialment un condensador pla. La membrana metàl·lica i l'elèctrode metàl·lic formen les dues plaques del condensador pla. Quan el diafragma està sotmès a pressió acústica, experimenta una deformació, provocant un canvi en la distància entre les dues plaques i la capacitat, donant lloc a una tensió alterna. La seva forma d'ona és proporcional al nivell de pressió sonora dins del rang lineal del micròfon, aconseguint la funció de convertir el senyal de pressió sonora en un senyal de pressió elèctrica.
Els micròfons capacitius són micròfons ideals en la mesura acústica, amb avantatges com ara un gran rang dinàmic, una resposta de freqüència plana, una alta sensibilitat i una bona estabilitat en entorns de mesura general, el que els fa molt utilitzats. A causa de l'alta impedància de sortida dels sensors capacitius, la transformació d'impedància s'ha de dur a terme mitjançant un preamplificador, que s'instal·la dins del sonòmetre a prop de la ubicació on s'instal·la el sensor capacitiu.
