Apreneu a distingir entre diferents tipus d'anemòmetres.
Segons el principi, hi ha tres tipus principals de mesura de l'anemòmetre in situ: tipus de pressió diferencial, tipus d'impulsor i tipus de bola calenta.
El mètode de pressió diferencial és un mètode clàssic per mesurar la velocitat del flux en mecànica de fluids. Es basa principalment en un tub de Pitot i un mesurador de pressió diferencial per mesurar la pressió dinàmica, i després calcula la velocitat del flux basant-se en l'equació de Bernoulli. Els avantatges d'aquest mètode són un límit de detecció baix i una alta sensibilitat, però requereix una uniformitat de camp de flux elevada. Quan es mesura a l'entorn, és fàcil ser inexacte a causa del camp de flux desigual. Per tant, el mètode de diferència de pressió s'utilitza principalment per mesurar la velocitat del vent als conductes d'aire. .
El principi principal del tipus de bola calenta és que la sonda estableix una temperatura constant. L'aire flueix a través de la sonda i treu la calor. En aquest moment, la sonda s'escalfarà a la temperatura establerta. Durant aquest procés, els senyals elèctrics seran recollits per l'instrument i, en conseqüència, es convertiran a la velocitat del vent. Els avantatges d'aquest mètode són l'alta sensibilitat, gran abast i adaptabilitat a mesures ambientals. El desavantatge és que el cable de platí que connecta la bola calenta a la sonda és relativament fràgil. Si no aneu amb compte durant l'ús, és possible que la sonda estigui danyada i no es pugui reparar. Actualment, l'anemòmetre domèstic de bola calenta encara és un anemòmetre antic. L'Institut de Climatització de l'Institut de Recerca en Construcció ha desenvolupat una tecnologia alternativa més avançada. La bola calenta es substitueix per una columna calenta de ceràmica, que és molt més forta que la bola calenta.
El tipus d'impulsor es basa principalment en el vent per girar l'impulsor i produir senyals electromagnètics per a la mesura. L'avantatge d'aquest mètode és que l'instrument és relativament durador i s'utilitza sovint per a mesures a llarg termini. L'anemòmetre de tres tasses utilitzat en les observacions meteorològiques també utilitza el mateix principi. El desavantatge és que la sensibilitat és lleugerament diferent.
Els mesuradors de la velocitat del vent són instruments de mesura per a la protecció de la seguretat i el control del medi ambient, i són instruments de mesura de calibratge obligatoris estipulats a la Llei de mesurament del meu país. Requisits per a un ús segur dels anemòmetres:
1. Durant l'ús, si l'anemòmetre emet una olor, so o fum anormals, o si flueix líquid a l'anemòmetre, apagueu immediatament l'alimentació i traieu la bateria. En cas contrari, hi haurà risc de descàrrega elèctrica, incendi i danys a l'anemòmetre.
2. No exposar la sonda i el cos de l'anemòmetre a la pluja. En cas contrari, hi pot haver risc de descàrrega elèctrica, incendi i lesions personals.
3. No toqueu la part del sensor dins de la sonda.
4. Quan l'anemòmetre no s'utilitzi durant molt de temps, traieu la bateria interna. En cas contrari, la bateria podria filtrar-se i danyar l'anemòmetre.
5. No col·loqueu l'anemòmetre en un lloc amb alta temperatura, molta humitat, pols o llum solar directa. En cas contrari, provocarà danys als components interns o deteriorament del rendiment de l'anemòmetre.
6. No utilitzeu líquids volàtils per netejar l'anemòmetre. En cas contrari, la carcassa de l'anemòmetre es pot deformar i descolorir. Si hi ha taques a la superfície de l'anemòmetre, podeu netejar-lo amb un teixit suau i detergent neutre.
7. No deixeu caure l'anemòmetre ni feu una pressió forta. En cas contrari, provocarà un mal funcionament de l'anemòmetre o es farà malbé.
8. No toqueu la part del sensor de la sonda quan l'anemòmetre estigui alimentat. En cas contrari, els resultats de la mesura es veuran afectats o el circuit intern de l'anemòmetre es veurà danyat.
