Multímetre digital per a la detecció de la tensió de conducció del díode
En aquesta posició, el cable de prova vermell està connectat a la font d'alimentació positiva dins del multímetre i el cable de prova negre està connectat a la font d'alimentació negativa dins del multímetre. La connexió entre els dos cables de prova i el díode es mostra a la figura 1. Si es mesura segons el mètode de connexió de la figura 1(a), el díode que s'està provant és conductor directe i el multímetre mostra la tensió de conducció directa del díode en mV. En general, la tensió directa d'un bon díode de silici ha de ser de 500mV ~ 800mV i la tensió directa d'un bon díode de germani hauria de ser de 200mV ~ 300mV. Si es mostra "000", vol dir que el díode està trencat i curtcircuitat. Si es mostra "1", vol dir que el díode està bloquejat en la direcció cap endavant. Si es mesura segons el mètode de connexió de la figura 1 (b), s'ha de mostrar "1", que indica que el díode està bloquejat a la inversa. Si es mostren "000" o altres valors, vol dir que el díode té una avaria inversa. Aquest fitxer també es pot utilitzar per jutjar la qualitat del transistor i identificar els pins. En mesurar, connecteu primer un cable de prova a un determinat pin identificat i, a continuació, connecteu l'altre cable de prova als altres dos pins successivament. Si hi ha continuïtat o no hi ha continuïtat, prova els dos cables de prova Canvia i torna a provar. Si no hi ha conducció ni conducció ambdues vegades, es pot determinar que el transistor és bo i el pin identificat és la base del transistor. Si el cable de prova vermell està connectat a la base i el cable de prova negre està connectat als altres dos pols i tots dos són conductors, vol dir que el transistor és de tipus NPN, en cas contrari, és de tipus PNP. Finalment, compareu les tensions de conducció directa de les dues unions PN. La que té una lectura més gran és la unió be, i la que té una lectura més petita és la unió bc. A partir d'això s'identifiquen tant el col·lector com l'emissor.
