Breu introducció a l'estructura i principi del cabalímetre de pressió diferencial
El cabalímetre de pressió diferencial consta d'un dispositiu primari (peça de detecció) i un dispositiu secundari (instrument de conversió de pressió diferencial i indicador de cabal). Els cabalímetres de pressió diferencial solen classificar-se en forma de peces de detecció, com ara cabalímetres d'orifici, cabalímetres Venturi i cabalímetres de tub de velocitat uniforme.
Els dispositius secundaris són diversos manòmetres de pressió diferencial integrats mecànics, electrònics, electromecànics, transmissors de pressió diferencial i instruments de visualització de flux. S'ha convertit en una gran classe d'instruments amb un alt grau de tres modernitzacions (serialització, generalització i estandardització) i una gran varietat d'especificacions. Pot mesurar paràmetres de flux i altres paràmetres (com la pressió, el nivell, la densitat, etc.).
Les parts de detecció del cabalímetre de pressió diferencial es poden dividir en diverses categories segons els seus principis de funcionament: dispositiu d'acceleració, tipus de resistència hidràulica, tipus centrífug, tipus de capçal de pressió dinàmica, tipus de guany de capçal de pressió dinàmica i tipus de doll.
Les peces de prova es poden dividir en dues categories segons el seu grau d'estandardització: estàndard i no estàndard.
L'anomenada part de detecció estàndard està dissenyada, fabricada, instal·lada i utilitzada d'acord amb els documents estàndard, i el seu valor de flux i l'error de mesura estimat es poden determinar sense calibrar el flux real.
Les peces de prova no estàndard són menys madures i encara no s'han inclòs en els estàndards internacionals.
El cabalímetre de pressió diferencial és el cabalímetre més utilitzat, i el seu ús ocupa el primer lloc entre tot tipus de cabalímetres. En els darrers anys, a causa de l'aparició de diversos cabalímetres nous, el seu percentatge d'ús ha anat disminuint gradualment, però segueix sent el tipus de cabalímetre més important.
